Article d'opinió (Diari de Girona 31/3/06)

Josep Alum i Vilabella

Abanda de compartir comarca i estar situats a pocs quilòmetres de distància, aquests dos pobles selvatans comparteixen el fet que en aquesta legislatura han tingut dos alcaldes diferents.

així, Fruit de diferents pactes de govern, a Maçanet de la Selva, l´Antoni Trinxeria va succeir després de dos anys a Josep Romaguera i a Vidreres va ser en Jordi Daranas qui va rellevar a l´Àngel Teixidor. No tinc prou elements ni prou coneixement de les dinàmiques dels esmentats municipis per opinar amb objectivitat i criteri de qüestions concretes o del dia a dia, però, les notícies que m´arriben m´han inspirat unes reflexions caire general.
Unes reflexions que conectarien amb les d´un conegut meu que, quan parla de política, sempre repeteix el mateix : «no hi ha idees polítiques bones ni dolentes, són les persones que les porten a la pràctica qui les fan bones o dolentes». No hi estic totalment d´acord, però, deu n´hi do.
Tirar endavant municipis de la mida de Vidreres o de Maçanet de la Selva no hauria de ser massa difícil. Penso que està a l´abast d´una persona raonablement intel•ligent, treballadora i assenyada, a qui recolzi el seu equip, i que compti al mateix temps amb uns tècnics municipals compromesos i competents.
A Vidreres des del canvi a l´alcaldia, si haguessis de creure que la realitat es correspon amb el que publica la premsa (per sort no és del tot així!), d´un temps ençà sembla que visquin sempre en una picabaralla permanent... entre el mateixos components l´equip de govern!
A Maçanet de la Selva, en canvi, després d´uns inicis de legislatura marcats a cada punt per polèmiques de tota mena amb l´oposició, semblen haver entrat en una espècie de bassa d´oli.
A l´àmbit de grans ciutats, de país o d´estat és cert que les ideologies poden marcar o subratllar una manera o una altra de fer política. En canvi en viles i ciutats petites i mitjanes els projectes i l´acció de govern, penso, depenen més del tarannà i les capacitats de les persones que no pas de la seva adscripció a un o un altre partit.
Malhauradament, des de tot tipus d´institucions (mani qui mani) segueix posant-se en pràctica, encara massa sovint, la perversa tendència a fer arribar més o menys recursos a un o un altre municipi, segons afinitats polítiques i no tant, ni sempre, segons les seves necessitats reals.
Això, al capdevall, sempre pot acabar maquillant una gestió mediocre o desvirtuar-ne una d´acertada.
D´acord, en democràcia, és evident que es necessita d´uns que decideixin i d´uns altres que controlin des de l´oposició, però les picabaralles i les crisis constants i repetides (sobretot entre socis de govern) responen i afavoreixen, massa vegades, interessos de partit o personals, abans que interessos col•lectius i veritables necessitats dels ciutadans.