Van amagar-se en cotxes i en teulats i es comunicaven a través de telèfons mòbils

L'amo de l'hostal Bonanterra els va llençar dos petards als peus per espantar-los

Marc Rovira, Maçanet de la Selva.
«Ja n´estem tips de robatoris i de bretolades. Això acabarà malament». Josep Maria Pi, propietari del restaurant Bonaterra de Maçanet de la Selva, es mostra indignat pel nombre de visites nocturnes que ha patit el seu establiment en els darrers mesos; «gairebé he fet més denúncies que pas factures aquest any».
El darrer episodi d´aquest serial d´assalts va portar-lo, dimarts a la nit, a organitzar una brigada de vigilància nocturna per atrapar una banda que es dedicava a esbotzar-li el congelador i endur-se´n els gelats. No ho va tenir complicat per trobar gent que l´ajudés a atrapar els vàndals perquè «aquí al carrer la gent n´està farta. A part dels robatoris, entren als patis i ho aixafen tot».
Dimarts, després del partit entre la selecció espanyola i la francesa, Pi estava comentant amb un grup de coneguts que des de feia dos dies algú li estava buidant el congelador dels gelats. Sabedors que on n´hi ha dos n´hi ha tres, entre tots plegats van decidir muntar guàrdia aquella nit per mirar d´enxampar els visitants. Josep Maria Pi va quedar-se amagat dins del local mentre la seva dona se n´anava un tros més amunt. La filla també controlava des del carrer i els veïns observaven des del terrat. Es comunicaven via telèfon mòbil i fins i tot van amagar els cotxes per simular que ja eren tots fora del local.
Passats quarts de dotze de la nit un dels guaites va donar la veu d´alerta. Un grup de nois baixava pel carrer a cavall de mitja dotzena de bicicletes. Josep Maria Pi, amatent des de dins del Bonaterra, va sentir soroll de frens i, en pocs segons, dos dels joves ja havien saltat la tanca i intentaven forçar la porta del congelador.
Consell per la consellera
El restaurador no va trigar a reaccionar i els va llençar dos petards als peus. Els nois van intentar fugir a tota velocitat però els crits de Pi van alertar tot el veïnat; «jo els seguia però per culpa de la panxa que faig no els vaig poder atrapar. El veí em va avançar i, tot i que anava descalç, en va poder atrapar un».
L´amo del Bonaterra, que a quarts de tres de la matinada va haver d´anar fins a Santa Coloma per presentar denúncia dels fets a la comissaria dels Mossos, entén que el cas dels gelats pot ser entès com una bretolada però lamenta el repuntament d´assalts que ha patit la zona en les darreres setmanes i ho relaciona directament «amb la poca protecció que tenim».
La psicosi d´inseguretat no és exclusiva del Bonaterra perquè «en les trobades amb companys del gremi ja no es parla de res que no siguin robatoris» i és per això que dóna un consell a la màxima responsable de la conselleria d´Interior «la consellera Tura que es fregui les ulleres i que vegi la realitat del país».
(Diari de Girona 29/6/06)

ACN/DDEG, BARCELONA

El Pla d'Equipaments Culturals 2005-2007, presentat ahir pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, preveu la construcció o rehabilitació de 39 sales i espais en 39 municipis de les comarques gironines. La majoria d'aquestes actuacions (31) corresponen a sales polivalents, mentre que 7 afecten teatres-auditoris i una a espais d'art. En total, el Govern aprotarà a aquests projectes 8,1 milions d'euros, 12,71 E per habitant.
Entre els projectes més destacats a les comarques gironines figuren la reforma del Teatre Principal d'Olot, que comptarà amb una subvenció de prop de 850.000 euros, i la segona fase del Centre Municipal d'Estudis Musicals (Ateneu) de Banyoles, que tindrà una subvenció de més de 700.000 euros.
Altres projectes importants seran la construcció d'un centre polivalent a Maçanet de la Selva, amb més de 540.000 euros de subvenció, i la remodelació i ampliació del Teatre Ateneu de Celrà, amb una subvenció prevista de 450.000 euros.
També es preveu l'adequació de la Sala de la Societat la Concòrdia a Agullana; la construcció d'una sala polivalent a Arbúcies; la rehabilitació de l'antic teatre-cinema Cal Tronc a Besalú o el projecte de reforma i ampliació del teatre municipal existent a Bescanó, per a sala polivalent, entre d'altres.
Igualment s'ha aprovat subvencionar el subministrament i instal·lació de l'equipament escènic del teatre de La Bisbal de l'Empordà, així com la instal·lació d'aparells d'il·luminació i sistema informàtic a la sala polivalent de Bordils. A Cadaqués està prevista l'adequació de l'edifici Art i joia com a equipament cultural, i a Caldes de Malavella es climatitzarà la sala polivalent del Casino Municipal.
El Pla d'Equipaments Culturals 2005-2007 subvencionarà la 5a fase de rehabilitació del convent de Santa Clara, a Castelló d'Empúries, i la reforma i ampliació d'El Trull, a Cistella.
Altres projectes subvencionats seran les obres i material no fungible de Can Font, a Cornellà del Terri, i la reforma per la formació d'un escenari en l'edifici del centre cultural de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.
El Pla preveu la millora d'instal·lacions i seguretat al teatre municipal El Jardí, a Figueres, i la rehabilitació i adquisició de l'equip d'imatge i so de la sala polivalent de Foixà. A Fornells de la Selva està prevista la construcció d'un centre cívic sociocultural, i a Fortià es subvencionarà l'adaptació a la normativa vigent de l'edifici del Centre Agrícola Social.
Les sales polivalents són els principals espais que es beneficiaran d'aquest Pla. A Garrigàs s'adaptarà la sala polivalent, el sostre de la qual serà substituït. A Hostalric es rehabilitarà l'antic Teatre-cinema com a sala polivalent, i a la Jonquera s'adequarà la sala polivalent existent. Llançà, per la seva banda, tindrà una nova sala polivalent-sala de festes.
Altres projectes previstos al Pla són la reforma i adequació de l'antic pavelló de les Planes d'Hostoles, per convertir-lo en centre cultural; la rehabilitació i equipament de la sala polivalent del centre cívic de Porqueres; la millora i condicionament del centre cultural de les Preses i la construcció d'una sala d'art a l'espai La Lira de Ripoll.
El Pla d'Equipaments també subvencionarà la finalització de la sala polivalent de Riudellots de la Selva, i la instal·lació i equipaments de la maquinària escènica, electricitat, il·luminació i sistema audio-vídeo del teatre de Roses. A més, es construiran noves sales polivalents a Sales de Llierca i Sant Gregori, i es millorarà la sala auditori La Mirona de Salt.
A Sant Jordi Desvalls i Santa Cristina d'Aro es construiran nous espais destinats a sala polivalent. Sarrià de Ter, per la seva banda, construirà un nou equipament cultural, també destinat a sala polivalent, i a Saus s'adequarà el Cinema Sonora de Camallera per convertir-lo en centre polivalent.
També es beneficiaran del Pla són Tossa de Mar, que veurà condicionada l'eglésia de Sant Vicenç com a teatre-auditori, i Vilobí d'Onyar, on es reformarà i ampliarà l'antic Cinema Clavé.

(Diari de Girona 27/6/06)

Un total de 55 vehicles s'encarregaran de fer en exclusiva els serveis de caràcter urgent

NÚRIA ASTORCH. Girona
L'entrada en servei, a partir de l'1 de juliol, del nou model de transport sanitari representarà, a les comarques gironines, passar de les 60 ambulàncies actuals a 130, i de 200 a 400 treballadors, segons va destacar la consellera de Salut, Marina Geli, durant la presentació ahir al pavelló de Fontajau de Girona de la flota de vehicles que s'encarregaran, en exclusiva, de fer els serveis urgents. Segons Geli, l'objectiu del nou sistema és millorar la qualitat del servei i aconseguir l'equitat territorial. D'entre els nous vehicles, cal destacar el nou model d'helicòpter, més ampli i mes ràpid, amb base a l'hospital Trueta de Girona.

A partir de l'1 de juliol es posarà en marxa el nou model de transport sanitari que separa, amb recursos propis de vehicles i personal, el servei urgent del servei programat. A la regió sanitària de Girona, el nou model ha representat la duplicació dels recursos existents per mitjà d'una inversió de 18 milions d'euros, en comparació amb els 10 milions de l'any 2005. La consellera de Salut va indicar que els nous mitjans, «més adaptats a les necessitats del territori», permetran posar en marxa el batejat amb el nom de «codi infart», que és la ràpida activació dels recursos necessaris en cas d'un infart de miocardi. En aquest sentit, Geli va ressaltar que els nous recursos permetran reforçar el treball en xarxa, de forma conjunta amb els centres d'atenció primària i els hospitals comarcals.
D'acord amb el nou model, la regió sanitària de Girona disposarà de 55 vehicles, incloent-hi l'helicòpter medicalitzat, per fer els serveis de caràcter urgent. En concret, hi haurà 37 ambulàncies de suport vital bàsic i 7 de suport vital avançat. Aquestes últimes estaran equipades amb tots els aparells necessaris per atendre un malalt crític i hi viatjaran un metge i una infermera. Dins d'aquest grup també s'hi inclouen els reforços d'estiu de Castelló d'Empúries, l'Escala, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Palamós, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes i Ripoll.
Així mateix, la consellera de Salut va ressaltar que el nou sistema posarà fi a aquelles situacions en què eren els ajuntaments els que tenien contractada una ambulància per atendre les necessitats de la població. L'acte de presentació dels nous vehicles va ser seguit per una nombrosa representació d'autoritats, d'empreses d'ambulàncies i de tècnics sanitaris. L'alcalde de Maçanet de la Selva, Antoni Trincheria, present en l'acte, va expressar la seva satisfacció amb la dotació d'una ambulància, una llarga reivindicació del municipi.
(El Punt 27/06)

Provenen del pla d'equipaments culturals 2005-2007, que preveu una inversió global de 49 milions

A. VIVES D. CHICANO. Barcelona
La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura, invertirà en equipaments culturals de les comarques gironines més de 9,5 milions d'euros, corresponents al pla d'equipaments culturals 2005-2007. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va presentar ahir a Barcelona aquest «pla de xoc», l'esperit del qual es resumeix en una idea que va llançar el conseller: «Cap municipi sense equipament cultural, cap equipament sense activitat i cap activitat sense públic.» El pla preveu una inversió global de 49 milions d'euros en 232 equipaments de 222 municipis d'arreu de Catalunya que s'han acollit a la convocatòria.


El projecte de reforma i ampliació del teatre municipal de Bescanó i la seva conversió en sala polivalent (630.912 euros); la construcció d'un centre polivalent a Maçanet de la Selva (549.329 euros) i d'una sala polivalent a Santa Cristina d'Aro (571.200 euros), i la reforma del Teatre Principal d'Olot (845.311 euros) són les principals inversions que Cultura té previst fer en equipaments culturals a les comarques de Girona. La xifra total que es destinarà a equipaments gironins és de 9.624.717,16 euros, dels quals 112.000 són per a espais d'art –en aquest apartat només hi ha La Lira, de Ripoll–, 6.978.195,59 estan destinats a sales polivalents i 2.534.521,57, a teatres i auditoris.
El pla d'equipaments culturals 2005-2007, que Mascarell va presentar ahir davant de representants de 71 ajuntaments afectarà 222 municipis de Catalunya, que veuran construïts de nou o rehabilitats profundament un total de 232 equipaments culturals. Aquestes millores suposen una inversió total que supera els 100 milions d'euros, dels quals el govern en subvenciona 49. Mascarell considera que aquesta és la inversió «més gran i ambiciosa en equipaments culturals que s'hagi fet mai en el país».
En total, Cultura ha atès el 85% de les peticions. Això representa que 222 consistoris rebran una ajuda que va del 25% al 50% del cost total del pressupost de l'obra projectada. El pla permetrà dotar els municipis de 232 equipaments entre nous o rehabilitats. D'aquests, 159 són sales polivalents; 60, teatres auditoris, i 13, espais d'arts visuals. Els 28% de les actuacions són de nova construcció; mentre que el 72% restants són intervencions de rehabilitació i millora. El 87% de les obres subvencionades estaran acabades el 2007.
(El Punt 27/06)

SALVADOR TORDERA,Caldes de Malavella.
La Plataforma Plana de la Selva ha començat una recollida de signatures per aprovar un Pla Director Urbanístic que prevegu una ordenació racional del territori. L´entitat creu que la regió està ecològicament amenaçada per la dispersió poblacional de l´àrea metropolitana de Barcelona i la implantació de noves infrastructures.
Per això, segons el seu manifest, demana «una nova cultura no basada en paràmetres exclusivament productivistes i depredatoris, sinó en una preservació efectiva dels recursos naturals i dels valors culturals, socials i paisatgístics».
L´ entitat selvatana sol·licita en la seva declaració una moratòria al desenvolupament dels POUM en noves urbanitzacions fora dels nuclis urbans, mesures cautelars, i si cal extraordinàries, per protegir els connectors biològics. També, creu que s´hauria d´estudiar i protegir les terres de conreu, preservar i gestionar de manera adequada l´aigua; la gestió sostenible i efectiva de les zones forestals també es troba entre les seves pèticions així com l´aplicació de «mesures i inversions efectives per protegir els valors de la biodiversitat territorial».
De la mateixa manera, els representants de Plana de la Selva advoquen per la catalogació urgent del paisatge de la Plana de la Selva, «promovent les activitats turístiques sostenibles» i el desenvolupament del Pla Especial Regulador dels Usos del Sòl No Urbanitzable (Perusnu) que abasti Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Sils, Vidreres, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Vilobí d´Onyar i Brunyola a través de l´Agenda XXI supramunicipal.
Plana de la Selva es va constituir a principis del mes de maig. Per als representants de l´entitat, les polítiques per a la protecció d´espais naturals, que es vàren iniciar al segle XX, es van centrar en els espais marginals. És per això que el mapa del PEIN català preveu només paratges muntanyosos, ja que han sigut històricament poc utilitzats. En canvi, les planes, i concretament la de la Selva, han patit procesos intensos de colonització i «estan avui sotmeses a una brutal pressió per la construcció de noves infrastructures i per un procés d´urbanització que supera la capacitat de càrrega del territori». La millora en les comunicacions ha facilitat el desplaçament d´habitants de Barcelona.
Entre aquests projectes desestabilitzadors que señala la plataforma es troben el TAV, el desdoblament de la C-35, la conversió en autovia de la N-2, la prolongació de l´eix transversal. Segons l´entitat, «la manca de gestió i inversions en els espais protegits tendeixen a convertir-los en illes assetjades per carreteres i urbanitzacions, en illes que tendeixen al empobriment biològic i a la manca de viabilitat dels seus valors naturals».
Un dels altres elements que tem la plataforma és la destrucció de sòl agrícola per l´aparició de polígons industrial o els anomenats parcs d´activitats, «un eufemisme de les urbanitzacions dels anys 60». Plana de la Selva també sosté que «els recursos hídrics s´apropen al límit de les seves capacitats i poden arribar a l´esgotament».

(Diari de Girona 25/6/06)

D.Q.C./Acn/Europa Press, Blanes.
Foment licita el projecte de desdoblament de la N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva sense excloure cap dels traçats estudiats fins a la data. D´aquesta manera i a l´espera dels informes que hagin de venir des del Ministeri de Medi Ambient, els projectes Tordera-1 i Blanes-1 continuen endavant sense que cap dels dos es perfili com a definitiu. L´alcalde de Tordera, Joan Carles García (CiU), va explicar ahir en aquest sentit que el que s´espera és que Medi Ambient publiqui l´informe de impacte ambiental sobre les dues propostes, «fins llavors cap de les dues ha de quedar descartada», va concloure el batlle. De la seva part el regidor d´Urbanisme de Blanes, Joan Puig (ERC), va considerar extranya la licitació del projecte de redacció sense haver decidit un traçat definitiu. L´enfrontament entre els dos municipis per a la construcció de la variant -que tots dos volen que sigui per el terme veí- continua sense que Foment vulgui decantar-se per cap de les opcions. En aquest sentit, Foment considera «zona d´actuació» el terreny que compren els dos traçats i esperarà a coneixer la opinió de Medi Ambient per a decidir-se per un de definitiu. En tot cas i per a no retardar els tràmits burocràtics, el projecte de redacció del tram Tordera-Maçanet de la Selva ja es troba en licitació.
El pressupost de licitació puja a 2.501.284,80 euros. La licitació va sortir publicada ahir al Butlletí Oficial de l´Estat (BOE). La llargada del tram que surt a licitació és de 8,5 quilòmetres. Al llarg de tot el traçat es preveuen dos enllaços i nou estructures de diferent tipologia. Es projecten tres túnels naturals dobles i un fals túnel. La velocitat prevista en aquest tram és de 100 km/hora.
De fet el que es preveu és convertir en autovia l´itinerari actual, a causa de la constant i creixent evolució del trànsit, en el qual destaca l´elevat percentatge de vehicles pesants que circulen per la N-II, juntament amb les previsions del Pla d´Infraestructures de l´Estat. L´autovia estarà integrada per dues calçades de 7 metres d´ample, amb dos carrils de circulació i vorals de seguretat. Hi haurà enllaços amb la prolongació de la C-32 i l´autopista de la costa i, en el tram final, on la connexió es coordinarà amb el subtram Maçanet-Fornells.
Més de 16.000 milions en licitacions
Les administracions de l´Estat van licitar obres durant els cinc primers mesos de l´any per 16.651,31 milions d´euros, import que suposa un increment del 9,1% respecte al del mateix període de 2005, segons dades de la patronal de grans constructores, Seopan. La major part dels projectes licitats (el 63,9%) són d´obra civil, malgrat que van descendir un 2,1% en relació amb l´any passat, fins a suposar 10.528,31 milions d´euros. Els corresponents a edificació, van créixer per contra un 36%, fins a sumar 5.937,12 milions (el 36,1% del total). Les administracions locals i autonòmiques van constituir els principals motors de l´obra pública en aquest període, atès que en conjunt van promoure el 70% de la licitació total, enfront del 21,7% lloc en marxa pel Ministeri de Foment, i al 5,5% licitat pel de Medi Ambient. En concret, ajuntaments, consells i diputacions van licitar diferents tipus d´obres per un total de 5.808,08 milions d´euros en els cinc primers mesos de l´any, un 5% menys en relació amb maig de 2005.

(Diari de Girona 25/6/06)

Educació obrirà 13 aules d´acollida noves a les comarques de Girona

PILI TURON, GIRONA
Les escoles i els instituts de les comarques de Girona tindran 142 aules d´acollida el curs vinent, 13 més que les actuals. L´objectiu d´aquestes aules és treballar per a la integració de l´alumnat nouvingut -pensant sobretot en atendre les seves necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars- i, al mateix temps, permetre que els estudiants autòctons continuïn el ritme de les classes amb normalitat.
El Departament d´Educació i Universitats de la Generalitat va confirmar ahir que el curs 2006-2007 s´obriran aules d´acollida noves als col·legis d´educació Infantil i Primària Pou i Pagès, de Figueres; Montjuïc, de Girona; Sant Jordi, de Maçanet de la Selva; Nou, de Salt; Pedralta, de Santa Cristina d´Aro; Ignasi Melé, de Tossa de Mar; i Sant Iscle, de Vidreres. També s´implantaran més aules d´acollida als col·legis privats concertats Cor de Maria i Petit Plançó, d´Olot; i Sant Josep, de Sant Hilari Sacalm. Pel que fa als instituts d´educació Secundària, la conselleria va informar que es dotarà d´una aula d´acollida més als IES Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés, tots dos de Girona.
Girona és la quarta direcció territorial en augment d´aules d´acollida el curs vinent, després de les comarques de Barcelona -que en tindrà 37 més-, el Vallès Occidental -amb 15- i Lleida -16-. En total, el Departament d´Educació i Universitats oferirà aquest recurs a 1.050 centres de Primària i Secundària de tot Catalunya -mentre que ara n´hi ha a 936-. Al conjunt del país, la Conselleria obrirà 115 aules d´acollida noves amb la finalitat de «millorar la qualitat global de l´alumnat del centre» on es creen.
Des del Departament també van destacar que s´han ampliat les dotacions de professorat per al proper curs a 116 centres educatius que ja tenien aula d´acollida, per tal de millorar l´atenció a l´alumnat nouvingut.
A l´hora d´assignar més mestres o professors, la Conselleria té en compte si en un centre hi han arribat més de nou escolars immigrants durant els últims vint-i-quatre mesos i l´equilibri de l´oferta de la zona, perquè «la dotació d´aules d´acollida contribueixi a la distribució equilibrada de l´alumnat nouvingut entre tots els centres».
La creació d´aules d´acollida va acompanyada d´un tutor, material informàtic i didàctic, a més d´un pla de formació i assessorament sistemàtic.

(Diari de Girona 22/6/06)

Acn/DdeG, Maçanet de la Selva.
L´Ajuntament de Maçanet de la Selva ha decidit duplicar les franges de protecció d´incendis per aquest estiu a les tres urbanitzacions: Montbarbat, Residencial Park i Mas Altaba. Aquestes zones residencials ja tenen completades al 100% les franges de protecció d´incendis per aquest estiu. Tot i que la llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions marca que les franges han de ser de 25 metres d´amplada, el consistori ha optat per ampliar-les a 50 metres als llocs on hi ha més massa boscosa i, per tant, el perill d'incendis és més alt. D´aquesta manera, es volen evitar situacions de risc com la que es va viure l´estiu del 2003 quan un important incendi prop d'aquestes urbanitzacions en va fer perillar els habitants.
«Ens hem adonat després d'afrontar uns alts costos a causa de l'incendi d'aquell estiu que és millor invertir-ho en mesures de protecció», va assenyalar el batlle Antoni Trincheria, que en el moment dels fets era regidor de Medi Ambient. Així va puntualitzar que «les franges protectores no fan miracles» però que sí ajuden a frenar el foc. En aquest sentit, el batlle va manifestar que «així estem més tranquils».
Trincheria va fer aquestes declaracions en una visita amb el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, a la urbanització Montbarbat, que disposa d´un miler de parcel·les, i on s´estan portant a terme tasques per ampliar aquesta franja. Baltasar, que va estar acompanyat de la delegada del Govern a Girona, Pia Bosch, i l´actual regidor de Medi Ambient del consistori, Josep Romaguera, va comentar que «aquestes franges no són com un tallafoc», ja que no s´arrasa tota la vegetació sinó que «es buida» de sotabosc per evitar que el volum de les flames augmenti en tenir més material per cremar.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge va explicar que la iniciativa d´acollir-se a la llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en aquestes urbanitzacions aïllades és dels ajuntaments tot i que el Departament hi contribueix amb una subvenció que pot ser de fins el 60%.
Trincheria ha destacat que els propietaris de les finques també juguen un paper important ja que han de tenir les parcel·les netes. D´altra banda, va expliar que a més de les urbanitzacions també estan retallant la massa boscosa d´altres zones de risc, com són les més properes a l´AP-7.
El Departament de Medi Ambient compta amb una altra eina d'actuació davant dels incendis: els punt d´aigua o dipòsits repartits per tot el territori. Segons Baltasar, n´hi ha prop d´un miler i les comarques de Girona en tenen localitzats més de 300.

(Diari de Girona 20/6/06)

DDEG, VIDRERES.

La segona edició del festival Temporada Plana de la Selva va finalitzar aquest cap de setmana les seves activitats amb un increment de públic i de nivell en la programació. Durant 15 dies d´espectacles més de 2.200 persones de Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva han gaudit d´un cartell variat, amb concerts tan destacats i concorreguts com el 21 de maig amb jazz d´Ignasi Terraza, el 4 de juny amb el fado de Névoa, l´11 de juny amb el cant vocal de Nàiade o l´espectacle Let´s go Girls del passat dissabte.
L´últim concert del festival va anar a càrrec de la Selva Big Band que va fer un homenatge a la que va ser la reina del swing, Ella Fitzgerald. Aquest acte va comptat amb la presència dels alcaldes i regidors de cultura de Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva.
Les novetats d´enguany ha estat l´augment de grups convidats, així com una consolidació de l´estructura i la logística. Enguany el festival també ha estat gratuït, fet que podria variar en l´edició del 2007, que es comptarà amb la infrastructura del teatre de Maçanet de la Selva. Aquest canvi en l´entrada significaria una major aportació de recursos que farà que el festival tingui una programació amb espectacles de primera línia.
El festival ha mostrat la cohesió entre els municipis de Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva i la voluntat d´enfortir la identitat «Plana de la Selva».
El proper projecte en aquesta línia és la CEPS-Cultura i Educació Plana de la Selva, una aposta per agrupar els criteris dels tres pobles en matèria de cultura i educació, amb la idea de fer un pla intermunicipal de formació pel curs 2006-2007.
La programació del Temporada Plana de la Selva ha comptat amb 28 grups i artistes de disciplines com el teatre, la fotografia i, sobretot, la música.

(Diari de Girona 20/6/06)

A les comarques gironines, l´abstenció també va assolir quotes molt elevades. Tot i que la demarcació va enregistrar una participació una mica més elevada que la mitjana de tot Catalunya, Girona amb prou feines va sobrepassar la meitat del cens electoral. Aquesta situació va fer que les comarques gironines no fossin una excepció en les estadístiques. I com era d´esperar, es van produir casos on la participació va ser extremadament baixa i, conseqüentment, molt preocupant pels polítics. El municipi que va encapçalar la classficació dels menys entusiastes a Girona és Maçanet de la Selva. La població selvatana va enregistrar un 61,84 per cent d´abstenció, és a dir, més d´11 punts de participació per sota que la mitjana de tot Catalunya. Així, només el 38,16 per cent dels electors de Maçanet va decidir anar diumenge a votar, convertint així el seu municipi en el més abstencionista de les comarques gironines.

(Diari de Girona 20/6/06)

Cens : 4327
Votants : 1651 (38,16 %)
Abstenció:2676 (61,84 %)

Resultats:
Sí 1238 (76,53%)
No 317 (19,34%)
Blanc 84 ( 5,13%)
Nul 12 ( 0,73%)

Resultats del Referendum de l'Estatut publicats a Diari de Girona

Acn/DdeG, Maçanet de la Selva.
El sindicat UGT va guanyar divendres les eleccions sindicals a la factoria Trety SA de Maçanet de la Selva amb 12 representants, mentre que CCOO en va aconseguir 11. En total, s'escollien 23 representants. Trety SA, amb 1.095 treballadors i que fins ara comptava amb nou membres d'UGT i set de CCOO, està especialitzada en el disseny, el desenvolupament i la fabricació de components de l'interior del vehicle.

(Diari de Girona 18/6/06)

DdeG, Maçanet de la Selva.
L´homenatge a Ella Fitzgerald de la Selva Big Band tancarà aquest cap de setmana el festival Temporada Plana de la Selva. Abans, però, es podrà gaudir d´una autèntica «nit boja», segons els organitzadors, amb el múltiple concert Let´s Go Girls, on actuaran cinc grups formats bàsicament per noies. També es podrà ballar al ritme del so cubà de Galerazamba i «es pervertirà la música» amb el grup Per-versions. Aquesta nit a la plaça de l´Església de Maçanet de la Selva, una formació dinàmica que conjuga diferents temes de rock, funk i soul, per tal que tothom pugui bellugar-se amb els seus ritmes groovies encetarà un programa musical que conclourà Galerazamba on Patrícia -amb el seu talent i els seus coneixements musicals- i Liliana -amb la seva capacitat de somiar- que interpretaran i difondran diferents gèneres musicals llatinoamericans de del so cubà tradicional, fins a boleros o la classica Bossa Nova. El festival el tancarn diumenge a la Laguna de Sils, la Bing Band Selva amb un homenatge a la cantant nord-americana Ella Fitzerald.

(Diari de Girona 16/6/06)

A. PUIG. Maçanet de la Selva

Els grups municipals de Maçanet de la Selva han decidit crear una comissió informativa per estudiar les futures infraestructures que travessaran el municipi: TGV, desdoblament de l’N-II i variant de la C-35. En aquesta comissió hi haurà un representant de cada partit i el vot serà ponderat; és a dir, que tindrà més o menys valor en funció del nombre de regidors de cada grup. La proposta es va aprovar en l’últim ple per unanimitat.

Tal com va explicar l’alcalde, Antoni Trincheria (AM), aquestes infraestructures són pràcticament una realitat i l’Ajuntament ha de vetllar perquè el municipi no en surti perjudicat. El cas que més preocupa és el de la variant de la C-35. I és que la Generalitat aposta per un traçat que, si s’acaba realitzant, hipotecaria el creixement urbanístic de Maçanet, segons l’Ajuntament. Concretament, planteja fer una nova carretera que sortiria de la C-35 a l’altura de la urbanització Residencial Park que travessaria el pla de les Monges, passaria pel nord del nucli urbà i tornaria a enllaçar amb la C-35 a prop d’on hi ha el peatge de l’autopista. Per l’alcalde, aquesta proposta és nefasta i limita el creixement urbanístic. El que planteja l’Ajuntament és que la variant enllaci la GI-555, que va de Sils a Hostalric, amb la carretera C-35, fet que reduiria l’impacte en el territori.

El portaveu del grup municipal de CiU, Antoni Guinó, a l’oposició, va valorar positivament la creació d’aquesta comissió «perquè per primera vegada es té en compte CiU». En el ple, alguns grups municipals ja van avançar qui seria el seu representant en la comissió: Josep Figueras, per CiU, i Antoni Trincheria, per Acord per Maçanet (AM).

(El Punt 15/06)

La masia servirà per donar cabuda a les associacions civils del municipi

D.Q.C., Maçanet de la Selva
L´Ajuntament de Maçanet de la Selva va concretar en el plenari de dimarts passat la compra del mas de Can Falló, on pensen ubicar-hi un hotel d´entitats per a les associacions de la vila. El propietari del terreny de la popular masia rebrà per part del consistori maçanetenc 148.000 euros i l´autorització per construir en el solar annex a l´habitatge un edifici de planta baixa més dos plantes segons va informar a aquest diari el batlle de la vila, Antoni Trincheria.
L´aprovació provisional d´una modificació del Pla General de la vila que permetra l´actuació urbanística. A part, en la mateixa zona està pensat fer-hi una plaça pública de gairebé un miler de metres quadrats. El mas, veí de l´església de Sant Llorenç de Maçanet i que ara ha passat a ser de titularitat municipal, acullirà després de la seva restauració les activitats de les diverses associacions de la vila que demandin tenir la seu en aquest nou equipament municipal.
Els veïns de la zona veuran doncs com una de les seves reclamacions més antigues, la restauració o enderroc del Mas, acaba amb la present resposta municipal. El mas, que dóna accès a l´avinguda Catalunya representava -pel seu lamentable estat de conservació- un perill per els cotxes i vianants que decideixen passar pel costat de l´edificació.
L´antic propietari, que havia pensat en restaurar el Mas i situar-hi algun establiment finalement no va concretar cap acció per l´elevat cost que això suposava. Ara serà el consistori qui adequi la construcció tot i la demanda dels veïns de la zona que fins i tot van engegar una campanya de recollida de signatures per a demanar l´enderroc de l´històric mas de Can Falló.
Trincheria va explicar que la zona quedarà delimitada com a indret lliure de trànsit -igual que la resta del nucli- i ara queda esperar l´aprovació de la comissió d´Urbanisme.

(Diari de Girona 11/6/06)

D.Q.C., Maçanet de la Selva.
La proposta de Sils per desdoblar la C-63 de Maçanet a Sils va ser ahir posada sota quarentena per l´alcalde maçanetenc, Antoni Trincheria, que va supeditar el suport definitiu a la proposta silenca fins que Carreteres accepti definitivament desdoblar la GI-555 des de Mallorquines a Hostalric. El batlle va acceptar haver mantingut converses amb el consistori silenc però va negar haver arribat a cap acord en aquest sentit. «Si bé sí que hem parlat sobre el tema, mai hem tancat cap acord amb ningú» va explicar Trincheria.
L´alcalde d´Acord per Maçanet va afirmar que modificar el traçat de la variant de la C-63 «no és cap prioritat per a Maçanet» el contrari del que succeeix amb el desdoblament de la GI-555. «Per aquest motiu supeditem el vistiplau d´aquesta modificació a que Carreteres accepti desdoblar la GI-555».
En tot cas, Trincheria va explicar que si bé és cert que la modificació plantejada per Sils salvaguarda la zona dels Estanys, «incrementa l´impacte ambiental en el nostre municipi» i per tant encara s´hauria de negociar molt el traçat de la futura variant.
«El nostre principal interès és el desdoblament de la GI-555 i la variant per nosaltres és un tema secundari que només té interès per Sils o Riudarenes» va explicar el primer edil maçanetenc, que va aprofitar per informar que el darrer plenari municipal ha constituit la Comissió Informativa d´Infraestructures de Maçanet, que es reunirà per primer cop el proper dilluns i que, entre d´altres temes, tractarà de manera àmplia les diverses propostes de vials que afecten el terme municipal de Maçanet de la Selva.

(Diari de Girona 9/6/06)

El Pla General silenc assumeix el cost de les obres de la futura ronda de circumval·lació.

-Carreteres avala el nou traçat i ara redactarà el prejecte modificat de la variant de la C-63
-La nova carretera passarà a prop de la futura zona industrial de Mas Sabé que es planteja al POUM

DAVID QUINTANA, SILS
El nou Pla d´Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Sils preveu la construcció d´una nova ronda de circumval·lació que evitaria que el trànsit de la C-63 hagi de passar pel bell mig del municipi. La futura carretera, que s´afegirà a la ja existent i poc freqüentada avinguda Barceloneta que va a la GI-555, anirà a desembocar a la també futura variant de la C-63. Gràcies a l´acord entre els municipis de Sils i Maçanet de la Selva el projecte de variant de la C-63 ha estat modificat per aconseguir reduir a la meitat l´impacte ambiental en els Estanys de Sils.
Segons va explicar ahir el regidor d´Urbanisme de Sils, Marc Capdevila, l´acord entre els dos municipis i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat és total i només s´està a l´espera de que la direcció general de Carreteres redacti el nou projecte de variant que serà identic a l´anterior pel que fa a la sortida i l´entrega en la C-63 però que augmentarà el seu traçat en el tram que discorre entre l´AP-7 i Sils.
El projecte acordat entre les tres administracions preveu una modificació del traçat entre la sortida de l´autopista a Maçanet de la Selva i la GI-555. La proposta acordada pels municipis selvatans redueix l´impacte ambiental de la futura variant en els Estanys de Sils pel fet que apropa la carretera al també futur polígon industrial de Mas Sabé. En aquest sentit el POUM aprovat per Sils deslliura Carreteres de la construcció de la carretera d´unió entre la variant i la C-63, que ara passarà a ser potestat del consistori silenc, que utilitzarà el citat vial com a segona carretera de circumval·lació del nucli urbà.
Amb aquesta proposta recollida en el nou planejament urbà aprovat recentment per la comissió d´Urbanisme de Girona, s´evita el «trinxament del territori» i es milloren les connexions vials tant de Sils com de la Selva interior, ja que les comunicacions per carretera de la capital selvatana amb l´AP-7 s´han de fer fins ara per la ja desfasada C-63.

Ampliació del nucli urbà
El futur POUM de Sils concentrarà el creixement urbanístic de la vila entre el centre històric de Sils i Mallorquines amb la intenció d´unir els dos nuclis urbans i consolidar un planejament urbà que ampliï els límits de l´actual Sils urbà. Amb aquest objectiu Sils requalifica com a urbanitzables unes 95 hectàrees de terreny on es podran construir més de 1.500 habitatges.
Un altre punt que el futur POUM vol solucionar és l´oblit històric que des del centre urbà s´ha tingut dels Estanys de Sils. Mitjançant una reordenació de l´espai, el municipi tornarà a «donar la cara» als Estanys després d´anys d´oblit. D´aquesta manera Capdevila, va defensar l´aprovació inicial del document que si supera el gairebé mig any de procés administratiu que li resta, haurà de gestionar el creixement urbanístic de Sils durant els propers 15 anys.
Sobre quin model de vila es vol, d´ara i fins al proper 30 de juny, resta obert el termini perquè tots els afectats puguin presentar al·legacions per modificar en primera instància el projecte aprovat inicialment per l´Ajuntament.
Una de les primeres al·legacions presentades, demana entre d´altres coses, que es convoqui un referèndum en l´àmbit local per preguntar a la ciutadania si és aquest el model de Sils que volen per als propers 15 anys.

(Diari de Girona 8/6/06)

A. PUIG. Maçanet de la Selva

L’Ajuntament de Maçanet comprarà la masia can Falló, situada al centre urbà, i la convertirà en un espai de reunió per a les entitats del poble. Ho va anunciar l’alcalde, Antoni Trincheria (AM), en el ple d’ahir, en què es va fer l’aprovació provisional d’una modificació del pla general que permet al propietari de la finca construir-hi tres blocs de pisos en l’espai que quedarà lliure. La casa costarà 148.000 euros i, a part, s’hi farà una plaça d’uns 880 metres. Aquesta adquisició no afecta l’ordenació del sector, tan sols canvia la titularitat de la masia, que abans es qualificava com a privada amb un ús públic i ara passarà a ser equipament municipal. Aquesta decisió resol una polèmica que fa 32 anys que dura i que ha generat un debat polític i de poble. Els veïns de l’avinguda Catalunya i CiU creuen que cal enderrocar la casa perquè impedeix l’ampliació dels carrers del voltant, que només fan tres metres d’amplada. I aquests opositors han recollit signatures i han fet al·legacions al projecte.

«Hem optat per comprar can Falló per una raó urbanística. Ens permetrà delimitar un espai sense trànsit de vehicles», segons Trincheria, pel qual s’ha creat un moviment d’oposició amb un rerefons polític. Segons va continuar dient, la compra de can Falló quedarà supeditada a l’aprovació de la comissió territorial d’Urbanisme de l’ordenació d’aquest sector.

(El Punt 07/06)