El Masella Ski Girona continua en zona baixa, a prop del perill

Girona-Shum 2-4
Masella Ski Girona: M. Garangou, Roger P, Amer, Cesc, Oriol. També van jugar Cat, Serra, Bou i Verdaguer. .
Shum: Maqueda, Soler, Ruben, Joan , López. També van jugar Jony i Oller.
Gols: 0-1, Maqueda, 1-1, Roger, 1-2, Maqueda, 1-3, Soler, 2-3, Bou, 2-4, Maqueda.

DdeG, Girona.
Els gironins van sortir concentrats en la defensa, aixó va fer que, al començament, els de Maçanet portessin més el pes del partit. El Girona es va arreplegar en el contraatac i no va ser fins la segona part que el partit es va obrir, donant una mica de ritme i espectacle al joc. Durant aquesta segona part tots dos equips van tenir moltes ocasions, però, seguint la tònica general del partit, el Shum va estar més encertat i va obtenir la victòria final.


(DdeG 31/3/08)

L'ACA atén les reclamacions del consitori i construeix la planta

DdeG, Maçanet de la Selva.
La depuradora de la Urbanització Residencial Park de Maçanet de la Selva funcionarà a partir d'aquesta tardor cinc anys després que se'n ajudiquessin les obres. Així doncs, els habitants de la urbanització, una de les més grans de Catalunya, amb aproximadament 2.500 parcel·les i una població de fins a 6.000 persones a l'estiu, ja no abocaran les aigües residuals a la Tordera.
Una posada en marxa que arriba més tard del previst per la falta de pressupost i el retard en l'inici de les obres per part de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Una paràlisi que havia obligat els darrers ajuntaments de Maçanet a reclamar el compliment dels terminis anunciats per l'ACA per construir la depuradora de Residencial Park i les futures depuradores de Mas Altaba i Montbarbat.
Així, tot i que l'ACA ja va adjudicar la construcció de les tres depuradores l'any 2003 per valor de més de 3 milions d'euros no ha estat fins els darrers mesos que ha començat a construir la depuradora de Residencial Park, en la que haurà invertit 777.000 euros.
Terrenys per les altres plantes
D'altra banda, l'ACA ja ha expropiat els terrenys on s'ubicarà la depuradora de Montbarbat i està acabant d'ultimar les dels terrenys de la futura de Mas Altaba, que ja s'haurà d'emplaçar tocant al municipi veí de Fogars.
Les tres depuradores hauran d'estar funcionant el 2009

(DdG 26/3/08)

Les baixes temperatures no fan minvar l'afluència a les principals manifestacions religioses del divendres sant

EL PUNT. Girona
Girona, Verges, Castelló d'Empúries i Sant Hilari Sacalm han concentrat els principals actes de Setmana Santa i bona part del públic entre dijous i ahir, si bé arreu de les comarques gironines hi ha hagut representacions, viacrucis, misses, passions i desfilades. Ahir la processó de Girona va ser la més multitudinària, amb prop de 1.500 participants i milers de visitants al Barri Vell de la ciutat. Tant els fidels que van desfilar com els ciutadans que van acostar-se a les processons per veure-les, van passar més fred de la que es podia preveure tenint en compte la bonança que ha fet les últimes setmanes. En general, el temps no va restar assistència a les processons, que ahir es van fer, per exemple, a Llagostera, Blanes, Camprodon i Sant Feliu de Pallerols.

El municipi de Verges va tornar a reviure dijous a la nit, amb molt de respecte i sense cap incident, la seva processó singular, la Dansa de la mort, que té un origen medieval, pels carrers i places del nucli antic. Aquest any, però, cal destacar la renovació de les vestimentes dels cinc integrants d'esquelets. Els vestits nous, que són unes malles negres, destaquen pel fet que l'esquelet ha anat a càrrec de l'artista Jordi Rodríguez-Amat. «Ha agradat molt», va explicar Toni Casabó, un dels responsables de l'esdeveniment.

Un dels llocs on aquest any hi ha hagut novetats és a Maçanet de la Selva, ja que el primer armat de la comitiva va desfilar ahir amb un estendard amb l'àliga i la corona de llorer. La processó de Maçanet compta amb una seixantena de participants.

A Girona, algunes hores abans que les confraries comencessin a baixar per les escales de la Catedral per començar la processó del Sant Enterrament, els carrers i restaurants del Barri Vells ja eren plens.

VIACRUCIS A SANT HILARI
A Sant Hilari el viacrucis va tornar a ser multitudinari, amb una assistència xifrada per damunt de les 30.000 persones. El dia es va aixecar realment fred, però això no va evitar que ja des de bon matí els visitants comencessin a omplir el poble i a participar en les visites guiades organitzades a l'entorn del gran esdeveniment del dia: el viacrucis vivent, que va començar puntualment a les nou del vespre i que va ser seguit per una multitud.

(El Punt 22/3/08) 

La construcció està pressupostada en més de 38 milions d'euros
Acn/DdeG, Girona
El tram gironí del nou gasoducte entre Martorell i Figueres, que permetrà solucionar els problemes de subministrament d'aquest recurs que té la demarcació, passarà per 19 municipis de la demarcació i costarà 38 milions d'euros. Així es recull al projecte constructiu que l'empresa Enagas, que s'encarregarà de construir-lo, ha fet arribar al Ministeri d'Indústria, i que ara s'ha tret a exposició pública. La intenció és que aquest gasoducte estigui llest l'any vinent i serveixi de porta d'entrada per a la interconnexió del gas amb l'Estat francès.
El nou gasoducte enllaçarà les comarques gironines amb la xarxa de transport espanyola, i l'Estat ressalta que permetrà garantir la qualitat del subministrament d'aquest recurs. De fet, el secretari d'estat d'Energia, Ignasi Nieto, ja va indicar en una visita a Girona que actualment la demarcació disposa d'una infraestructura de canalització "molt dèbil".
Segons va ressaltar Nieto, un dels exemples d'aquesta situació es troba amb la ciutat de Figueres. El secretari d'Estat va indicar que la ciutat encara no està connectada i depèn d'una planta satèl·lit. La voluntat de l'Estat és solucionar aquesta problemàtica amb el nou gasoducte, el projecte del qual s'ha adjudicat a l'empresa Enagas. Es preveu que la infraestructura sigui una realitat l'any vinent.
Precisament, l'Estat ha tret ja a exposició pública el projecte que li ha fet arribar Enagas. El document concreta quin serà el traçat del gasoducte, que s'estendrà al llarg de 79,6 quilòmetres de les comarques gironines i té un pressupost de construcció de 38,092 milions.
El nou gasoducte vindrà del que actualment uneix les ciutats de Barcelona, Bilbao i València. A les comarques gironines, el ramal comença al terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu (Selva), des d'on la canalització arriba procedent de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat). Després, el gasoducte entra al terme d'Hostalric seguint la traça en paral·lel del riu Tordera i s'endinsa al de Fogars de la Selva, on creua el riu. A partir d'aquí, i fins arribar a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), el gasoducte passa per quinze termes municipals. A la Selva, la traça passa per Maçanet de la Selva, Sils, Caldes de Malavella, Vilobí d'Onyar i Riudellots de la Selva; al Gironès, per Aiguaviva, Vilablareix, Bescanó, Salt i Sant Gregori; al Pla de l'Estany, discorre per Palol de Revardit, Cornellà del Terri i Vilademuls; i, finalment, a l'Alt Empordà, passa per Pontós i Borrassà fins a arribar a Avinyonet de Puigventós.
A més de connectar les comarques gironines amb la xarxa de distribució estatal, el nou gasoducte també suposarà el primer pas per a un altre projecte: la interconnexió amb França. Aquesta, segons les previsions de l'Estat, es preveu portar a terme en un horitzó de cinc anys, i tenir-la enllestida el 2013.
Pregunta al Parlament
Precisament, l'anunci d'informació pública del nou gasoducte coincideix amb una pregunta parlamentària feta per l'alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU). L'alcalde ha demanat que el Govern es posicioni al voltant d'aquesta nova infraestructura i que concreti la seva previsió "respecte a les diferents alternatives de la nova interconnexió".
A més, Vila també demana que es concreti si la infraestructura requerirà algun tipus d'estació de compressió; i, si és així, on cal ubicar-la en el traçat del gasoducte.

(DdeG 20/3/08)

SHUM -RASPEIG 5-5
Shum Maçanet: López, Rubén, Maqui, Castanyer, Soler -equip inicial- Johnny, Estanis i Oller.
Raspeig: Dalmau, Hortells, Rafols, Linares, Valluerca -equip inicial- Hortells II, Oriol i Cazurla.
Gols: 0-1, m.1, Valluerca; 0-2, m.3, Oriol Hortells; 0-3, m.12, Oriol Hortells; 1-3, m.14, Maqui; 2-3, m.23, Maqui; 3-3, m.29, Rubén; 4-3, m.33, Johnny; 5-3, m.34, Johnny; 5-4, m.40, Valluerca; 5-5, m.44, Cazurla.
Àrbitres: Melero i Rovira. Van mostrar blava a Marc Hortells i a Valluerca, i vermella a Oller.

El Shum no va passar de l'empat davant el modest Raspeig, en un partit que se'ls va posar en contra de bon pincipi. Tot i això, la reacció local va ser impressionant, però l'excés de confiança va passar factura als de Maçanet.

(DdeG 17/3/08)

Dos turismes que circulaven ahir per la N-II pel quilòmetre 691 al terme de Maçanet varen encalçar-se i ocupar la via fins que els Mossos d'Esquadra es van dirigir al lloc dels fets. Les dues conductores van sortir-ne il·leses. L'accident es va produir en un punt conflictiu de la N-II, a la cruïlla de Mont Barbat.

(DdeG 12/3/08)

Cens  4.802
Vots   2.933  (61,08%)
PSC    1.359  (46,73%)
CiU       570  (19,60%)
ERC      294  (10,11%)
PP         459  (15,78%)
ICV-       69   ( 2,34%)
Altres    121   (4,16%)

(El Punt 10/3/08)

El jurat ja va considerar que el sumari es basava en especulacions

Acn/DdeG, Barcelona.
El Tribunal del Jurat de l'Audiència de Barcelona ha absolt Francisco Rodriguez, de 57 anys, del delicte d'incendi forestal pel qual va ser jutjat a finals de gener passat. El processat és un pastor d'ovelles i xais que va ser jutjat acusat de provocar l'incendi que l'agost del 2003 va cremar 1.240 hectàrees a Tordera, Fogars de la Selva i Maçanet de la Selva i va obligar a desallotjar 6.000 persones i a tallar l'AP-7 i la N-II durant el pont del 15 d'agost. La sentència no ha estat cap sorpresa perquè el jurat ja el va declarar no culpable ja que no hi havia proves directes de la culpabilitat del pastor i va considerar que el sumari s'havia basat en indicis i especulacions. El fiscal havia demanat més de 12 milions d'euros d'indemnitzacions.
La sentència, com el jurat, considera provat que el foc va començar a 350 metres del corral on el processat guardava el ramat, situat en la seva residència, la Masia de Can Roig, que l'incendi va començar en unes circumstàncies atmosfèriques molt adverses que van permetre que es desplacessin fàcilment les flames. Amb tot, però, no s'han trobat proves fermes per considerar culpable el pastor; tot i que a l'home se li atribuïen altres episodis de petits incendis que provocava per convertir el sotabosc en pastura pels animals.
Aquest pastor portava a pasturar les seves bèsties a la finca Can Peyra, dins del municipi de Tordera, i la fiscalia el feia responsable de l'incendi d'agost del 2003 a més d'altres sis que van tenir lloc en aquesta finca entre el 1999 i el 2003, i que afectaven el sotabosc. El veredicte, que no va ser unànime, va considerar que l'acusació es basava en suposicions com l'informe fet pels Mossos d'Esquadra, on s'especifica que no van veure ningú calant foc a uns arbustos.
Els Bombers de la Generalitat i les Agrupacions de Defensa Forestal van trigar tres dies en apagar l'incendi i es van utilitzar fins a 46 vehicles terrestres i 19 aeris entre avions i helicòpters. Aquest incendi forestal va obligar a desallotjar 6.000 persones de nombroses masies i urbanitzacions situades a Tordera, Fogars de la Selva i Maçanet de la Selva i tallar durant un dia la circulació per l'autopista A-7 i les carreteres N-II, C-251 i GI-521. Com a conseqüència d'aquest incendi es van cremar 1.240 hectàrees, dels municipis de Tordera, Fogars i Maçanet de la Selva, entre les que hi ha 930 de vegetació forestal. D'aquestes 58 hectàrees corresponen a l'Espai d'Interès Natural dels Turons de Maçanet

(DdeG 8/3/08)

L'obra es va adjudicar abans que el tram de Caldes però ha començat després per problemes
amb les empreses executores.  L'actuació costa més de 23 milions i es pretén acabar el 2009

E.Padilla, Vidreres.
Les màquines ja treballen aplanant part dels terrenys per on haurà de passar la futura N-II desdoblada ??-que s'anomenarà A-2 o bé autovia del nord-est- en el tram que correspon als termes municipals de Maçanet de la Selva, Vidreres i Sils. Es tracta del tercer tram a les comarques gironines abans d'acometre el polèmic desdoblament de Blanes i Tordera; en el qual treballa Foment actualment i que té diversos contenciosos de l'Ajuntament de Blanes en contra.
Les obres del tram Maçanet-Sils es van adjudicar a principis de febrer del 2006, però Foment no va fer públic ni la data d'inici dels treballs, ni el temps d'execució de l'obra. Mentrestant, les obres del tram entre Sils i Caldes de Malavella, que es van adjudicar després ??-a principis d'abril de 2006- ja fa temps que caminen. Fonts de diverses administracions han atribuït el retard a problemes entre Foment i les dues empreses que, sota la fórmula d'unió temporal (UTE), van rebre l'encàrrec de realitzar les obres.
A tenor d'aquests conflictes, l'UTE formada per Copcisa SA i Marcor Ebro SA no s'estaria fent càrrec actualment d'aquests treballs, sinó que ho faria Copcisa en solitari. Es tracta d'una obra que en el moment de la seva adjudicació es va pressuposatar en 23.3390.145 euros, i es pretén acabar durant l'any 2009. Ni el Ministeri de Foment ni les empreses no ha volgut esclarir les demandes d'informació d'aquest diari sobre aquests treballs.
Eliminar revolts
El traçat de la nova A-2 entre Maçanet i Sils recorrerà 4,73 quilòmetres i tindrà en compte la construcció d'un pont de vigues a la finca de Can Castellà (Maçanet), la remodelació de l'enllaç amb la C-35 (la carretera que porta a la Costa Brava), que també dóna entrada a l'AP-7; i el manteniment de l'enllaç amb la carretera de Santa Coloma de Farners (la C-63) a l'alçada de Sils. Part del traçat resseguirà la calçada actual de la N-II i en alguns punts, per tal d'eliminar revolts, l'eix de la nova calçada es desplaçarà cap al cantó mar. Hi haurà dues calçades de set metres d'amplada que tindran dos carrils per cada sentit, un voral exterior de 2,5 metres i un voral interior que resseguirà la mitjana d'un metre o un metre i mig.
El comunicat de Foment del moment en què es van adjudicar les obres afegeix que es preveu l'execució de vies de servei i reposició de tots els camins veïnals a finques particulars que resultin afectats per les obres. la data d´inici dels treballs, ni el temps d´execució de l´obra.

(DdeG 6/3/08)