Joan Nogué aposta per ordenar espais per salvar-los Juli Campeny critica que es parli
més d'urbanitzacions que de cultura Fernando Fonseca lamenta l'augment de la pobresa
Tapi Carreras, Girona.
La Fundació Valvi reconeix avui la tasca de tres persones que amb els seu treball continuat han ajudat a preservar i millorar el patrimoni cultural i paisatgístic o a impulsar projectes humanitaris de relleu. És la tercera edició dels premis en què aquest any s'ha distingit el catedràtic de Geografia Humana i director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué i Font, el ?Taller d'Història de Maçanet de la Selva dirigit per Juli Campeny i el doctor i president de l'Associació Humanitària de Solidaritat, Fernado Fonseca.
Joan Nogué
El catedràtic Joan Nogué rep el premi Joaquim Codina i ?Vinyes per la seva lluita en favor del patrimoni paisatgístic i mediambiental. Nogué, que és el president de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, considera que es va per bon camí a l'hora de protegir els espais naturals però que "hi ha molt camí per fer, perquè com a país hem començat fa poc". Més que parlar de protecció, el catedràtic en geografia humana considera que el gran repte a banda de la protecció és "ordenar i gestionar millor els paisatges que tenim, els que veiem cada dia". En aquest sentit considera que en els entorn urbans cal tenir consciència que també hi ha determinats valors que cal conèixer. Fer-ho, per exemple, pot portar a desplaçar futures activitats econòmiques, emplaçant-les en espais amb menys valor. No obstant, creu que els plans ?territorials estan reconduint la situació, però que a tot l'Estat ha crescut de manera desfermada massa anys als assentaments urbans.
Pel que fa a l'aigua declara "que cal que s'entri d'una vegada en una nova cultura de l'aigua". Recorda que "es un bé escàs en un país mediterrani i que sempre hi haurà oscil·lacions" en la pluja. "L'única opció és l'estalvi d'aigua, un consum racional de l'aigua i controlar-ne molt més l'ús. De cap manera mitjançant obres hidràuliques faraòniques, com un transvasament", afirma. El catedràtic també sosté que "caldria que el riu Ter portés l'aigua que li pertoca o més de la que porta ara".
Taller d'Història de Maçanet
Juli Campeny, en nom del Taller d'Història de Maçanet recollirà el premi Joan Saqués i Roca per la tasca de l'entitat en defensa de la preservació i conservació del patrimoni cultural i artístic. A nivell de patrimoni l'entitat, que té més de 450 socis, ha "salvat" el castell de Torcafelló amb la seva la capella de Sant Jordi, el pou de glaç i ben aviat inauguraran la restauració del primer monestir cistercenc femení de Catalunya, a la vall de Maria. En un futur, volen convertir-lo en un "centre de coneixement" de l'ordre del císter.
El president del Taller considera que a nivell de preservació i conservació del patrimoni cultural, s'està produint una degradació a "nivell universal" però que Maçanet de la Selva és "una illa", que en poblacions properes també ha detectat en poblacions com Hostalric o Besalú. Lamenta que "de vegades hi ha gent amb ganes, però costa molt de trobar suport econòmic per tirar endavant projectes, tot i que nosaltres hem tingut força sort". I assegura que a molts ajuntaments freqüentment els resulta "més fàcil parlar d'urbanitzacions que de cultura i patrimoni".
Fernando Fonseca
Finalment, el premi Salvador Sunyer i Aimeric, de nova creació, ha recaigut en el doctor Fernado Fonseca i Mañez, per la seva trajectòria en el camp de la solidaritat i cooperació. El cirurgià ha fet moltes missions a l'estranger, sobretot al Txad, i afirma que ho fa pèrquè "la sensació de fer cirurgia de supervivència i no de confort, i estar en relació amb la gent exclosa, omple molt més i és més coherent amb una filosofia que passa per pensar i creure que en la cooperació hi ha el futur de la humanització". FernadoFonseca creu que a tot arreu hi ha gent interessada en mantenir la pobresa per molts motius, per exemple perquè permet mantenir la mà d'obra barata i per la presència de les multinacionals.
La situació per la gent pobra empitjora, un fet que lamenta el president de l'Associació Humanitària de Solidaritat, que afirma que tot i que molts països parlen de "creixement econòmic" a nivell de xifres macroeconòmiques "per als més pobres es manté i agreuja l'opció d'accedir al desenvolupament o accedir a l'educació, l'habitatge o a la salut".
(DdeG 16/5/08)